divendres, 18 gener 2019
Per què República Valenciana – Partit Valencianista Europeu es reivindica com ‘europeu’?
Europa, com República, són dos etiquetes que alguns valencians contemplen amb prevenció.
Cert valencianisme acomplexat, conservador i fins i tot progressista, davant del predomini espanyol en defensa del republicanisme —concretat en la seua reivindicació de la III República espanyola—, opta per mostrar-se com aliè als ideals republicans i a la reivindicació republicana en la seua concreció territorial valenciana, com és la República valenciana.
Llegir més
dimecres, 02 desembre 2009
divendres, 20 febrer 2009
Capítol I
SOBRE IDENTITATS.
FUSTER VA SER MASSA FUSTER.
Capítol II
L'ESPILL QUE ENS ACULL
Llegir més
diumenge, 15 febrer 2009
Document per al Congrés per la Sobirania dels Països Catalans que es va celebrar a finals de febrer del 2005 a Barcelona.
Bases teòriques per a desenvolupar una estratègia per arribar a la unió política dels Països de Llengua Catalana [PLC]: Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Rosselló.
0. Objectius
La tesi que volem exposar en aquest escrit és que del pensament teòric d’Enric Prat de la Riba (1870-1917) [PR], i de la seua concepció de “nació natural”, que ens porta al seu Nacionalisme Integral, s’han derivat actuacions, o manca d’actuacions, en l’acció política del nacionalisme en els PLC que han dificultat, i encara dificulten, la consecució de la unió política dels mateixos.
Llegir més
divendres, 21 novembre 2008
La ‘crisi econòmica’ no és una crisi econòmica, és l’expressió natural del sistema de producció capitalista, també anomenat Capitalisme quan el Capital, és a dir els mitjans de producció –sòlids i eficients que creixen i es reprodueixen globalment a partir del seu propi funcionament- els tenen en propietat una part de la humanitat que esdevé una minoria i podríem donar-li també el nom de Socialisme real (el que realment ha existit) quan aquesta minoria, posseïdora del Capital, és la burocràcia d’un partit únic. Esta forma de produir té com objectiu l’obtenció, per part de qui té el Capital - sense entrar en consideracions de com s’ha obtingut- dels màxims beneficis dineraris amb els mínims costos.
Llegir més